L'aproximació la van fer pel camí de la canal de S. Jerònim -direcció a la via ferrada Teresina- i després de passar la torre d'alta tensió varem girar pel mig del dens bosc -vegetació selvàtica- avançant i obrim la punxant vegetació que ens va trencar pantalons i esgarrapar braços i cames. Van arribar a la paret i van veure que no estàvem ben orientats a la via STAE, però després de dubtar van decidir obrir via per aquell mateix lloc.La via totalment desequipada, s'enfilava per canals herboses que en recordaven imatges selvàtiques. Després de 8 llargs de corda varem arribar a la via ferrada per on van remuntar uns 50m per tornar a sortir i enfilar-nos als 4 últims llargs de corda que ens van deixar al cim de Sta. Cecília. Després de mirar les ressenyes van veure que havíem fer una barreja de vies. Van començar per una sense nom -no sabem si va passar abans algú- per anar a empalmar amb la segona part de la via Mas-Guasch-Fornielles.
Destacable la falta d'equipació de les reunions -van trobar 2 buriles en tota la via- i els tres magnífics diedres que ens van obligar a empotrar-nos amb molts pocs segurs...!!! Però això és Montserrat, terreny d'aventura...
Segons la ressenya la via que van fer és recomanable per "romàntics aventurers"... Pot ser és això el que som, romàntics que sempre ens agrada buscar quelcom d'aventura...!!!
Via ideal per posar-se en forma psicològicament i sentir el terreny d'aventura. La dificultat encara que no és molt alta V+, és ha tenir en compte per que s'ha d'assegurar absolutament tot...Desnivell de 300 m.
La baixada és fa per la via ferrada Teresina.
Existeix l'opció de continuar fins al cim de S. Jerònim per l'Aresta de Sta. Cecília -escalada més llarga de tot el massis amb 700 m- però això el deixem per un altra ocasió...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada