dijous, 4 de juliol de 2013

Llarg any de neus...

Estem a juliol i l'estiu meteorològic ja fa dies que està entre nosaltres, encara que les muntanyes estan especialment carregades de neu i la calor estival es resisteix aquest any en arribar...

Fa anys que intento imaginar-me com serien "los montes malditos" -Maladeta i Aneto- quan les seves glaceres arribaven fins a cotes baixes i la neu enllaçava totes les estacions...

Els primers muntanyers que van pujar al pic de la Maladeta van ser: Friedich Parriot i Pierre Barrau, el 29 de setembre de 1817. L'Aneto -Neto o Nethou en occità o francès- va ser pujat per primera vegada el 20 de juliol de l'any 1842 per Platon de Tchihatcheff i Albert de Franqueville. Segurament en el segle XIX aquestes muntanyes a l'estiu es trobaven molt nevades i la seva ascensió requeria l'us de grampons i pilotets.

Aquest estiu sembla que estem tenim un panorama similar al de fa molts anys,  perquè aquestes muntanyes encara poden ser esquiades des de molt abaix i és possible que si la calor no és massa rigorosa es pugui esquiar bona part del mes de juliol.

El dissabte 29 de juny, vaig fer una ascensió al Pic de la Maladeta amb esquís. La sortida la vaig fer des del primer aparcament de la vall de Benasc -abans d'arribar a l'Hospital de Benasc-.

Les darreres pluges i inundacions han fet desaparèixer gran part de la pista asfaltada -convertida en un autèntic torrent- que puja cap a la Besurta i amb format un llac al Pla d'Estan. Encara es poden veure quatre o cinc cotxes, als marges del pla, que van ser sorpresos pels forts aiguats i encara esperen a ser recuperats pels seus propietaris. L'escenari és espectacular, observant com la natura és capaç de transformar dràsticament i en breus moments el seu entorn. Es clar que és així com es van transformar aquestes grans i amples valls. L'erosió provocada per les glaceres i la seva i fusió, el vent la neu i les riuades van alterant la morfologia d'aquests espais, encara que -per sort- no sempre les podem observar a temps real.

Vaig pujar amb els esquís i botes a la motxilla pel camí d'hivern de la Renclusa i a uns 150 metres d'aquesta vaig trobar-me la primera placa uniforme de neu. Em calço els esquís i a foquejar direcció a la Maladeta. Hi ha molta neu i gaudeixo moltíssim d'aquest regal de la natura que no sé quant tornarem a tenir. Pujo ben pegat per la banda dels Portillons -la neu està més freda i menys transformada- i entro a la glacera que té encara millor qualitat de neu. Las Maladetes tenen un aspecte hivernal i la canal de la Rimaya es veu força nevada. Arribo a la rimaya -encara coberta per la neu- i pujo la seva canal amb grampons i piolet -sembla finals d'abril- fins al cim. Des del coll -final canal- flanquejo per la dreta per aprofitar la neu i no pujar per l'aresta -sense neu-, aprofitant així la neu fins al mateix cim.

Al cim les vistes són espectaculars -ei, que estem quasi al juliol-. Veig neu per tot arreu, Posets, Perdiguero, Cabrioles, Aneto, Maleït, Salvaguardia, Sacroux i molta neu per tota la serralada...

Torno a baixar i a gaudir d'una espectacular baixada per una neu encara poc transformada. Torno a sentir -a l'estiu- les mateixes sensacions que tants dies d'aquest hivern he sentit quan pujava a aquesta bonica muntanya.

El temps va ser solejat i sense cap nuvol i amb una temperatura fins i tot fresqueta que va ajudar a mantenir les bones condicions de la neu...




















































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada