29-5-216. L'hivern ha sigut càlid i hem trobat a faltar la neu i el fred que el caracteritza. Hem esperat ansiosament el efímer gel que pràcticament ha passat de llarg per la nostra serralada. El temps està boig i dubtem si fins i tot hem entrat en un decliu sense sortida on cada vegada serà més difícil que faci fred i les nevades siguin més minves...
Va arribar la primavera i també el fred i la neu... Sorprenentment tenim molta neu i gel a les muntanyes, fet que ens ha deixat realitzar algunes ascensions que requereixen d'aquest dos elements.
A l'abril van fer el corredor nord del Margalida i en aquesta ocasió i a finals de maig el Petit Hipercouloir de l'Espatlla de l'Aneto en la vessant nordest.
Son les 3:30h de la matinada i sona l'alarma del Suunto... Cafè amb llet, cereals i sortim amb el Xavi des de Laspaüls cap a la Besurta. Destí, el corredor E de l'Espatlla de l'Aneto... Si, si ho he dit bé...!!!
A les 5:30 am sortim amb els frontals encesos des de la Besurta amb els esquís a la motxilla i avancem ràpid cap a Aigualluts. Remuntem la vall de Barrancs i trobem les primeres i discontinues clapes de neu... Es fa de dia i les primeres llums toquen els pics Maleïts i la seva glacera...
Una mica abans del coll de Barrancs ja trobem el mantell de neu complet. Saltem el coll i ens trobem el glaçat Estany de Barrancs... Penso en creuar-lo pel mig del gel, però Xavi en fa canviar d'opinió per evitar un bany abans d'hora... L'entrada està amb una barreja de gel i aigua que presagia una remullada...
Voregem l'estany i encara així no puc evitar ficar una bota dintre de l'aigua després de que es trenqui el prim gel... Parada, trec l'aigua de la bota, eixugo el mitjó i aprofitem per menjar alguna cosa.
Continuem caminant perquè la neu està dura i avancem ràpid fins a ben entrada la glacera de Barrancs. El sol, ara per l'est, toca la cara NE del Margalida, Tempestats i Espatlla de l'Aneto. Visualitzo el corredor nord del Margalida, que té millor aspecte que fa dos mesos quan el van fer. L'Espatlla de l'Aneto i està en unes condicions nivològiques impressionants per l'època.. Veig el nostre objectiu, el corredor NE i avancem cap a la seva entrada ja amb esquís.
El dia és esplèndid, la nit passada va nevar i la neu no està massa tova. La meteo serà bona fins al mig dia, però ja es divisen grans cúmuls a la banda francesa. La boira s'apodera de la vall de Barrancs i perdem el nostre objectiu. En un moment la boira s’obre i marquem una direcció cap a l'entrada del corredor i que ja no deixarem fins al seu començament...
Són les 9:20 am i ens equipem, però decidim portar la única corda que portem, a sobre de la motxilla per si els passos d'entrada no són massa difícils i així progressem més ràpids...
Pugem pel con d'entrada de 50º i entro en el primer llarg de 80º. El gel està en molt bones condicions, però quan arribo al final del ressalt veig que serà una mica delicat i arriscat passar-lo sense corda... Ens encordem i de cop veig que el segon ressalt és una paret glaçada de quasi 90º... Flipo bastant, però abduït per les bones condicions tiro amunt fins la segona reunió...
Alguna cosa no em quadra, però no penso i gaudeixo amb les bones condicions.
Xavi puja i em diu que ha perdut un guant mentre feia una foto... Quan s'apropa a la reunió s'obre la boira i veiem el seu magnífic guant Haglöfs d'última generació, 150 metres més abaix...
El despenjo fins a la base del corredor i molt alegrement baixa al rescat del seu guant... Puja com un desesperat, content per la recuperació del guant i accelerant per no perdre més temps... Em fa senyals amb la mà cap a l'esquerra i intueixo que sembla que el nostre objectiu està a l'esquerra... Ara em quadra tot...
Estem al Petit Hipercouloir i no al corredor E... El Xavi puja fins a la reunió i decidim escalar el segon mur de 85º V+ amb els esquís a l'esquena i amb quatre cargols de gel i una corda simple de 7,3 mm...
El mur està en unes boníssimes condicions i gaudim com a bojos escalant en gel un 29 de maig... Un pitó a la meitat de la paret facilita la precària protecció amb cargols que no queden gens segurs al gel...
La sortida del mur continua per una rampa de 55-60º fins a un spit que junt a un friend munto la tercera reunió. Des d'aquí remuntem la rampa dreta, pegats a la roca, fins arribar a l'aresta que ens portarà al cim de l'Aneto amb molta boira.
A les 13h fem el cim entre boira i neu. Foto de rigor i baixada pel pas de Mahoma... I és aquí quan escolto un xiulet fort a la punta dels meus esquís que van a la motxilla... Ràpidament entenc que s'està ionitzant -electrificant- l'aire de l'atmosfera i els nostres esquís estan fent de puntes de parallamps. Xavi també escolta el soroll i passem l'aresta del pas de Mahoma a quatre grapes, fins arribar a la neu i continuar ajupits per mantenir els esquís el més horitzontals possibles... Advertim a la gent que puja, sense fer-nos massa cas, fins que trobem a un grup d'esquiadors que si que ens escolten i noten l'electricitat a l'agafar els esquís clavats a la neu. Mentre ens equipen els esquís, dos trons resonen a tota la vall i es materialitza el que ja preveiem... Tempesta elèctrica amb llamps...
Cal recordar del perill de les tempestes elèctriques en zones de muntanya, especialment a les arestes i zones escarpades i punxegudes com son els pics. S'han produïts diverses morts per electrocució, concretament, al 1916 el conegut guia benasquès José Sayo va morir amb el seu client en el pas de Mahoma...
Van baixar esquiant per la glacera de l'Aneto amb molta neu fins a Barrancs i amb una neu primavera molt esquiable, entre una boira densa... Van gaudir molt... Des de la Vall de Barrancs van tornar sota una pluja prima fins a Aigualluts, contents per l'activitat i de les immillorables condicions nivològiques d'aquest final de primavera.
http://ciscu-campobase.blogspot.com.es/2016/05/petit-hipercouloir-espatlla-de-laneto.html
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada