Esquiant per les Maladetes i el Pic d'Alba

Coll de Paderna

Allau pujant als tubs de Paderna

Un altre any arriba l'hivern i amb aquest de nou el fred i la neu. Meravellosa estació de dies curts, gèlids i de pau infinita a les muntanyes. S'han marxar les massificacions, la muntanya queda solitària i austera, on només la fauna més adaptada és capaç de sobreviure a les baixes temperatures i a la falta de menjar. Els isards baixen als boscos, la perdiu nival canvia les seves plomes per altres més blanques i caloroses, els óssos i els petits rosegadors hivernen i les plantes i arbres redueixen a la mínima expressió la seva activitat. Cap d'ells té garantida la seva supervivència en un entorn tant dur, però ells són els únic adaptats per sobreviure en ambients tant extrems...

Traça pujant 

En fi que amb aquesta petita introducció a l'hivern, els humans els que utilitzem plomes però prestades d'altres animalets i jaquetes d'última tecnologia, també ens introduint en aquest fascinant mon blanc per pujar i baixar per les seves pendents amb els nostres esquís, encara que només per unes hores o dies per després tornar a la protecció de les nostres cases...

Allau de prop

Aquest dies de pont encara que amb mal temps -impressionant les fluctuacions de temperatures- en el que ha nevat, ha plogut, ha fet fred i després calor -a veure qui diu que no hi ha canvi climàtic-, en passat de -15ºC a +5ºC a cotes de 1700 m i ha plogut a 2700 m d'alçada...!!!.

La Maladeta amb el sol radera

Encara així i triant els itineraris i els millors dies, hem pogut pujar i passejar-nos amb esquís per les laderes de les Maladetes i Pic d'Alba, això sí, gaudint de les baixades i patint de valent a les fortes pujades... A veure si el fred i la neu manté les bones condicions per poder continuar gaudint de l'esquí de muntanya...!!!
Ciscu.