El dissabte 29 d'agost i a punt d'entrar en la tardor meteorològica, van
decidir -després d'estripar la guia d'escalades del vessant nord de
Montserrat- anar-nos cap a la paret de Santa Cecília. No volien tornar
molt tard a casa i tot el que van veure o no ens va motivar gaire o era
massa llarg.
Van sortir de l'aparcament del refugi de Santa Cecília, per dirigir-nos per la carretera cap a Can Massana, fins trobar les escales de ciment que deixen a l'esquerra l'antic restaurant de Sta. Cecília i continuar pel sender del GR -dreta- fins trobar un corriol que puja directe a la paret. Remuntem fins que arribem a peu de paret i girem a la dreta per anar-nos direcció oest fins que trobem el començament de la via -nosaltres van flanquejar pel mig de la zona herbosa sense aprofitar el petit camí que volteja la paret, però està molt tancat d'herba-. La via comença en una petita fissura en la que podem ficar el peu esquerrà i en la observem un pitó vell a pocs metres del terra i dos espits més amunt.
Tal com indica la ressenya, els tres primers llargs són els més interessants i bonics. La primera reunió està muntada a 15 m, però es pot continuar fins a la segona a 25 m sense cap problema. El segon llarg té un 6a+ en una placa amb preses petites.
El tercer llarg continua amb un V+ i un 6a força bonic i ben equipat. El quart llarg té la reunió molt abans de la paret d'A1, nosaltres van respectar aquesta reunió per muntar la cinquena on diu la ressenya, però les cordes rosen moltíssim i s'ha de fer molta força per avançar els últims metres, recuperar la corda i assegurar al company, pel que recomano saltar-se la quarta reunió i muntar-la de forma còmoda, al peu de la paret on comença l'A1.
El quart llarg té algun pas de V+ i la part final, abans d'arribar a l'A1, és de III+. En el cinquè llarg s'ha de superar una fissura -A1- en la que cal ficar algun friend per poder arribar còmodament als següents segurs, els estreps són necessaris sinó tenim un bon grau de setè. Fem un petit flanqueig a la dreta per sortir en lliure en un pas de IV i després de III-II.
La cinquena reunió la podem muntar en un arbre o apropar-nos una mica a la dreta de la paret en la que trobarem un espit que dona pas al següent llarg amb un pas de 6a en el primer pas. Des d'aquí la via continua cap a la dreta, per remuntar una canal de III en la que muntem la sisena reunió. Remuntem la canal i escalem pel últim tram de IV+ i III sense equipar fins a al cim de la paret de Santa Cecília on coincidim amb el primer tram de la via ferrada Teresina. Des d'aquí realitzem el descens per la via ferrada fins a la canal de la llum i des d'aquí de nou a l'aparcament.
La via El Vianant, puja per una roca compacta, fins a la quarta reunió, fins aquí el seu grau i verticalitat és mantingut. Està ben assegurada amb espits i claus, sense tenir molt compromís. Les reunions 2, 3, 4 i 5 tenen una carena per muntar un rapel.
Aquesta via és molt recomanable si volem escalar a la cara nord i no disposem de molt de temps. A l'estiu no fa calor, degut a la seva bona orientació nord.
El seu grau màxim obligat es V+ i A1.
Material: 20 cintes expres i dos camalots mitjans pels passos d'A1, la resta no cal ficar res.
Desnivell: 240 m
Dificultat: 6a+/A1
Temps d'aproximació: 45'
Temps d'escalada: 3h50
Temps de descens: 45'
Com que no vam fer cap foto, he trobat aquest enllaç on surten fotos molt guapes de tots els llargs:
http://escalatroncs.wordpress.com/2012/06/24/el-vianant-paret-santa-cecilia-montserrat/
Xavi i Ciscu
Ressenya del mateix blog:
Van sortir de l'aparcament del refugi de Santa Cecília, per dirigir-nos per la carretera cap a Can Massana, fins trobar les escales de ciment que deixen a l'esquerra l'antic restaurant de Sta. Cecília i continuar pel sender del GR -dreta- fins trobar un corriol que puja directe a la paret. Remuntem fins que arribem a peu de paret i girem a la dreta per anar-nos direcció oest fins que trobem el començament de la via -nosaltres van flanquejar pel mig de la zona herbosa sense aprofitar el petit camí que volteja la paret, però està molt tancat d'herba-. La via comença en una petita fissura en la que podem ficar el peu esquerrà i en la observem un pitó vell a pocs metres del terra i dos espits més amunt.
Tal com indica la ressenya, els tres primers llargs són els més interessants i bonics. La primera reunió està muntada a 15 m, però es pot continuar fins a la segona a 25 m sense cap problema. El segon llarg té un 6a+ en una placa amb preses petites.
El tercer llarg continua amb un V+ i un 6a força bonic i ben equipat. El quart llarg té la reunió molt abans de la paret d'A1, nosaltres van respectar aquesta reunió per muntar la cinquena on diu la ressenya, però les cordes rosen moltíssim i s'ha de fer molta força per avançar els últims metres, recuperar la corda i assegurar al company, pel que recomano saltar-se la quarta reunió i muntar-la de forma còmoda, al peu de la paret on comença l'A1.
El quart llarg té algun pas de V+ i la part final, abans d'arribar a l'A1, és de III+. En el cinquè llarg s'ha de superar una fissura -A1- en la que cal ficar algun friend per poder arribar còmodament als següents segurs, els estreps són necessaris sinó tenim un bon grau de setè. Fem un petit flanqueig a la dreta per sortir en lliure en un pas de IV i després de III-II.
La cinquena reunió la podem muntar en un arbre o apropar-nos una mica a la dreta de la paret en la que trobarem un espit que dona pas al següent llarg amb un pas de 6a en el primer pas. Des d'aquí la via continua cap a la dreta, per remuntar una canal de III en la que muntem la sisena reunió. Remuntem la canal i escalem pel últim tram de IV+ i III sense equipar fins a al cim de la paret de Santa Cecília on coincidim amb el primer tram de la via ferrada Teresina. Des d'aquí realitzem el descens per la via ferrada fins a la canal de la llum i des d'aquí de nou a l'aparcament.
La via El Vianant, puja per una roca compacta, fins a la quarta reunió, fins aquí el seu grau i verticalitat és mantingut. Està ben assegurada amb espits i claus, sense tenir molt compromís. Les reunions 2, 3, 4 i 5 tenen una carena per muntar un rapel.
Aquesta via és molt recomanable si volem escalar a la cara nord i no disposem de molt de temps. A l'estiu no fa calor, degut a la seva bona orientació nord.
El seu grau màxim obligat es V+ i A1.
Material: 20 cintes expres i dos camalots mitjans pels passos d'A1, la resta no cal ficar res.
Desnivell: 240 m
Dificultat: 6a+/A1
Temps d'aproximació: 45'
Temps d'escalada: 3h50
Temps de descens: 45'
Com que no vam fer cap foto, he trobat aquest enllaç on surten fotos molt guapes de tots els llargs:
http://escalatroncs.wordpress.com/2012/06/24/el-vianant-paret-santa-cecilia-montserrat/
Xavi i Ciscu
Ressenya del mateix blog:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada